TEMA 2 primer ESO

TEMA 2:

TEORIA SOBRE EL VERB

Definició: El verb és una categoria gramatical que designa una acció o un estat.

Classificació: Una de les classificacions més importants dels verbs és fer-ho per conjugacions perquè aquestes ens indiquen la forma correcta d'emprar-los. En valencià tenim tres conjugacions que reconeguem amb la forma de l'infinitiu:

• PRIMERA CONJGACIÓ: verbs que acaben en -AR com cantar, estudiar.
• SEGONA CONJGACIÓ: verbs que acaben en -ER (témer), -RE (predre), -R (dur, fer)
• TERCERA CONJUGACIÓ. Verbs que acaben en -IR: eixir, patir.

Formes no personals del verb: Són l'infinitiu (aprovar), gerundi (aprovant) i participi (aprovat, aprovada, aprovats, aprovades). Com hom pot observar les formes no personals del verb no admeten cap persona gramatical a l'hora d'usar-les.

Temps: Les formes poden indicar temps passat, temps present i temps futur quan els conjuguem.

Mode: Els temps de verb poden estar en tres Modes: l'INDICATIU (el de la realitat), el SUBJUNTIU (de la probabilitat) i l'IMPERATIU (per donar ordres i instruccions)

1. Llig amb atenció la següent llegenda i després fes les activitats que se proposen:

 L'oroneta i el rei Jaume I

El rei En Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntades a prop del poble, en una plana assolellada. Aquells dies precisament una oroneta va arribar-hi amb les seues companyes, li va agradar el lloc i s'hi quedà.

Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que les aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes.

L’oroneta, de seguida, se’n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les seues companyes, passant i repassant, tot era dir-li:

- No el faces allí… Les tendes són de roba… Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà…

Però ella, com si res. Volia el seu niu allí, allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d’or amb ratlles vermelles, com una flama. Així és que hi va fer el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en van nàixer les oronetes més vives que mai hageu vist. Ara, que la pobra oroneta no s'hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquits a centenars, a milers, i vinga entaforar-los a les boques de les oronetes, sempre obertes de bat a bat.

Mentre l’oroneta s’afanyava pel menjar dels fills, el rei En Jaume es disposava per avançar cap a València. Va eixir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de viatge damunt les espatles i a punt per muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oroneta, en sentir com sorollava el pal, va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seues oronetes. I començà a volar i xisclar… Aleshores, el vol desesperat de l’oroneta va fer que el rei alçara els ulls, i ell, que era rei, sí que se’n va adonar del que passava.

- Atureu-vos -va dir als seus servents-. No despareu la tenda. Aquesta oroneta hi ha fet niu a la nostra fe i fins que no se n’haurà anada amb els seus fills la nostra tenda restara alçada.

L’oroneta, que va entendre el que passava, voleià el cap del rei com agraint-li-ho i va retornar al niu on els petits badaven, però tota la seua vida se’n va recordar. I quan ho contava als seus fills, néts i besnéts quedava una miqueta somniosa, com si veiera la imatge del cavaller més gentil, alt i ben plantat.

I quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit en la seua Crònica, perquè tothom ho sabera.

Text d’A. Garriga reproduït del llibre Veles i Vents

1. En quin temps estan la majoria de les formes verbals? Posa exemples.
2. Quina persona gramatical tenen els verbs?
3. Busca 10 verbs de cada conjugació i escriu-los en una taula com aquesta:

PRIMERA CONJUGACIÓ	SEGONA CONJUGACIÓ	TERCERA CONJUGACIÓ

4. Qui és el protagonista de la història?
5. Hi ha altres personatges? Indica qui són
6. Qui conta la història?

2. Aquesta llegenda forma part del Llibre dels Feits que va escriure Jaume I. Aquesta obra literària va ser escrita (o dictada) pel mateix monarca i narra els esdeveniments viscuts pel primer rei valencià. La narració la fa amb el plural majestàtic: ús de la primera persona del plural. Aquesta fórmula és la que usaven els reis, papes i emperadors per a referir-se a ells mateixos. Com que el text que hem llegit és una adaptació s’ha canviat l’ús del majestàtic. Ara vas a tornar a escriure la història tenint en compte les següents premisses:

1. Qui conta la història és Jaume I.
2. Has de contar la història en primera persona del singular (jo).
3. No és necessari que apareguen tots els detalls, però has d’usar, com a mínim, 60 paraules.

3. Investiga la vida del rei Jaume I, el Conqueridor, i prepara 10 preguntes, amb les seues respostes, d’un possible examen.

L’IMPERFET D’INDICATIU (material extret del web http://www.auladecatala.com/)

L’imperfet d’indicatiu serveix per descriure com era el moment i el lloc on ocorria un fet en el passat. És un temps que s’associa més a la descripció que a l’acció. Els usos més freqüents són:

En el desenvolupament d’un fet, indica una acció o un estat que durava en un temps del passat.	Aquell dia nevava. Tothom corria. Ningú no sortia de casa.
Usem l’imperfet d’indicatiu per referir-nos a accions habituals del passat	En Robert abans menjava més que no pas ara.
També l’utilitzem per descriure persones, coses i situacions en el passat:	Quan era petita, la Sandra portava dues trenes ben llargues. El poble on vivien aquells avis semblava deshabitat. Llavors aquell poble només tenia quinze veïns.

L’imperfet d’indicatiu dels verbs regulars es conjuga d’acord amb aquests verbs model:

1 cantar	2a perdre	2b témer	3a dormir	3b servir
cant ava cant aves cant ava cant àvem cant àveu cant aven	perd ia perd ies perd ia perd íem perd íeu perd ien	tem ia tem ies tem ia tem íem tem íeu tem ien	dorm ia dorm ies dorm ia dorm íem dorm íeu dorm ien	serv ia serv ies serv ia serv íem serv íeu serv ien

Remarques ortogràfiques

Les terminacions dels verbs de la primera conjugació s’escriuen amb ve baixa (-ava, -aves, -ava…); la primera i la segona persones del plural s’escriuen amb accent (–àvem, –àveu).

Les terminacions –ia, –ies, –ia, –ien dels verbs de la segona i de la tercera conjugacions s’escriuen sense accent; la primera i la segona persones del plural (–íem, –íeu) van amb accent.

Les terminacions d’uns quants verbs de la tercera conjugació, com agrair, posseir o produir, s’escriuen amb dièresi (–ïa, –ïes, –ïa, –ïen) o amb accent (–íem, –íeu).

4. Torna a llegir la llegenda de l'Oroneta i el rei Jaume I i, després, busca tots els verbs conjugats en IMPERFET D’INDICATIU i classifica’ls per conjugacions:

1ª Conjugació	2ª conjugació	3ª conjugació

EL PASSAT SIMPLE I EL PASSAT PERIFRÁSTIC

Utilitzem el temps passat per referir-nos a un fet o una acció realitzats en un moment del passat i dins un període temporal que ja es dóna per acabat.

Exemple

La setmana passada l’avió va sortir amb molt de retard, la companyia aèria no va donar cap mena d’explicació i els passatgers es van indignar.

Passat simple

El passat simple té un ús més aviat culte i literari, i s’empra sobretot la tercera persona (cantà, perdé, serví). En valencià, en canvi, també se’n fa un ús col·loquial.

1 cantar	2a perdre	2b témer	3a dormir	3b servir
cant í cant ares cant à cant àrem cant àreu cant aren	perd í perd eres perd é perd érem perd éreu perd eren	tem í tem eres tem é tem érem tem éreu tem eren	dorm í dorm ires dorm í dorm írem dorm íreu dorm iren	serv í serv ires serv í serv írem serv íreu serv iren

Passat perifràstic

El passat perifràstic és la forma que habitualment fem servir quan parlem. Diem que és perifràstic perquè es conjuga amb l’ajut d’un altre verb, l’auxiliar anar.

1 cantar	2a perdre	2b témer	3a dormir	3b servir
vaig  cantar vas    cantar va      cantar vam  cantar vau   cantar van   cantar	vaig  perdre vas   perdre va     perdre vam perdre vau  perdre van  perdre	vaig   témer vas    témer va      témer vam  témer vau   témer van   témer	vaig   dormir vas     dormir va       dormir vam   dormir vau    dormir van    dormir	vaig   servir vas     servir va       servir vam   servir vau    servir van    servir
Existeixen les variants vares (vas), vàrem (vam), vàreu (vau) i varen (van).

5. Torna a escriure el següent text canviant les formes verbals que estiguen en passat perifràstic per les corresponents al passat simple.
   Ahir vaig anar amb mon pare a la botiga del barri a comprar. Em vaig sorprendre de la quantitat de coses que allí hi havia i del tracte que es donava a la clientela. Una senyora gran va demanar una llauna de sardines d'aquelles que no són obrifàcil. Sol, l'amo de la botiga, li la va obrir i li la va posar en una carmanyola que la senyora portava.
   A mi em va tallar el formatge de Maó en triangles finets, que es com a mi m'agrada menjar-me'l. Em vaig posar contentíssim d'haver descobert que és posible que t'atenguen de manera personalitzada.
   Quan vaig tornar a casa ho vaig contar als meus germans i no van dubtar en anar-hi immediatament per comprovar que era cert. Van quedar encantats!

6. Conjuga: el Passat Perifràstic de FER, el Passat Simple d’OBRIR i l’Imperfet d’Indicatiu d’ANAR.

7. Canvia els verbs de les oracions del passat simple al passat perifràstic.

1. Andreu menjà molt poquet ahir.
2. No tingueres molta sort
3. Responguí ràpidament.
4. Vingueren molt il·lusionats.
5. Férem una gran festa.
6. Pujàreu al gratacel?

8. Conjuga el Passat Simple de:

PINTAR	MERÉIXER	EIXIR

9. EXPRESSIÓ ESCRITA: Escriu un text d’unes 80 paraules sobre el teu últim viatge. Has d’usar formes verbals en Passat Simple o Passat Perifràstic.

10. EXPRESSIÓ ORAL: Conta com va ser el teu últim aniversari fent ús del passat simple i del passat perifràstic. Has de parlar entre 30 i 45 segons.

11. Acaba de llegir el llibre i formula dos preguntes d’examen per cada capítol.