TEMA 4 primer ESO

TEMA 4

Al llarg de l'estudi d'aquest tema llegim també el llibre de Joanot Martorell, versionat i adaptat a obra teatral per Pasqual Alapont i publicat per Bromera, TIRANT LO BLANC. Cal que t'assabentes de les activitats que es realitzen després de la lectura de cada escena i, en cas de no saber quines són, fes un resum de 75 paraules de cada escena.

EL PRESENT D’INDICATIU (material extret del web http://www.auladecatala.com/)

Aquest temps verbal l’utilitzem en els següents casos:

1) Expressa una acció o un estat que succeeix en el moment en què es parla.	Jo menge un gelat. Ara arriben els avis.
2) Expressa un fet habitual.	Jo menge cada dia. Els arbres creixen.
3) Expressa una condició per a una acció o un estat en el futur.	Si menge em passarà la gana.

El present d’indicatiu dels verbs regulars es conjuga d’acord amb el model a què pertany cada verb.

1 cantar	2a perdre	2b témer	3a dormir	3b servir
cant e cant es cant a cant em cant eu cant en	perd ø perd s perd perd em perd eu perd en	tem ø tem s tem tem em tem eu tem en	dorm ø dorm s dorm dorm im dorm iu dorm en	serv isc serv eixes/ixes serv eix/ix serv im serv iu serv eixen/ixen

Remarques ortogràfiques

Canvis en la consonant	Exemples
c –> q	trenque, trenques, trenca
ç –> c	endrece, endreces, endreça
g –> gu	pregue, pregues, prega
j –> g	menge, menges, menja
Canvis en la vocal	Exemples
u — > o	cull, culls, cull, collim, colliu, cullen surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen

1. Completa les oracions amb un verb en PRESENT D’INDICATIU:
   1. Roser i Jaume es _____ demà.
   2. Tu i Laura _____ a Itàlia.
   3. Nicolau ______ paella de marisc.
   4. Hui _____ el meu aniversari.
   5. Tu i jo _____ en aquell institut.
   6. _____ 15 anys.
   7. Jo _____ el pare de Marc.
   8. Tu _____ en el mercat.
   9. Quan _____ a sopar?
   10. Francesc _____ en una fàbrica.
   11. Ramon s’______ sense accent.
2. Busca i assenyala els verbs de l'activitat anterior. Escriu-los en una columna indicant la conjugació, la persona gramatical i el temps verbal a què pertanyen.
3. Amb l’ajuda d’una flexió verbal conjuga la primera persona del singular i del plural dels verbs següents:

VERB	JO	NOSALTRES
Anar
Córrer
Aparéixer
Fer
Cabre
Morir
Conéixer
Viure

4. Completa les conjugacions dels verbs següents:

	Caure	Creure	Veure	Traure	Canviar
Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres Ells
	Afegir	Llegir	Cosir	Obrir	Tenir
Jo Tu Ella Nosaltres Vosaltres Elles

5. Escriu dues oracions amb cada verb de l’exercici anterior usant el PRESENT D’INDICATIU. Has d’anar canviant de persona gramàtica.
6. Llig amb atenció i realitza les activitats de comprensió.
   Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana

En el llibre «Tretze tristos tràngols» d'Albert Sánchez-Piñol trobem tretze històries on es combinen l'humor, la fantasia i el sentit comú. En aquesta història que llegiràs, una zebra és perseguida per una lleona. Els consells que li havia donat la seva mare quan era petita seran ara més útils que mai si vol escapar del depredador. Saber-los aplicar pot marcar la frontera entre la mort i la supervivència.
Durant milers i milers d'anys les zebres han transmès la seva saviesa a les seves filles. Cada generació ha perfeccionat l'anterior, les zebres ben ensenyades han prosperat, i s'han reproduït, i per això hi ha milions de zebres a la sabana. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set. I mentre s'apropa a la bassa recorda la primera lliçó que va aprendre de la seva mare:
Quan beguis, no et refiïs. Els lleons s'amaguen pels voltants dels abeuradors, aprofiten que tens el cap cot i estàs distreta. Sigues prudent: dreça les orelles i gira-les per escoltar el que no pots veure.
La lliçó li salva la vida. D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema. Una massa felina de músculs i tendons, urpes i ullals, dirigits i coordinats per un instint assassí. Afortunadament és temporada seca. En el moment d'agafar impuls per al gran salt, la bèstia trepitja una branqueta. Amb el petit espetec n'hi ha prou perquè la zebra es giri i fugi.
 Per regla general els lleons es cansen aviat. Si pots escapolir-te de la primera embranzida no hauràs de patir gaire.
Per als lleons caçar zebres és una activitat més aviat esportiva i de seguida se n'avorreixen. La zebra s'adona que per desgràcia no la persegueix un lleó. Es una lleona. Les lleones són més perseverants, molt més, perquè en depenen els cadells dels lleons. Fins i tot és possible que la lleona estigui tan desesperada com la zebra. Aquelles quatre potes poderoses no renuncien i li van al darrere, els ullets de la fera clavats en les natges de la zebra.
Aquesta pell nostra tan peculiar, a ratlles blanques i negres, no és un caprici, és una defensa. Fes-la servir! Quan els lleons s'apropin endinsa't en la vegetació més alta que trobis, a contrallum, i quedaran encegats.
A una distància raonable hi ha una concentració d'herbotes, arbres joves i troncs morts que no arriba a la categoria de bosc, però que pot ser útil per camuflar-se. Hi entra, es mou a dreta i esquerra per despistar la lleona. És inútil. Encara no ha sortit de la malesa i ja sap que l'estratagema ha fracassat: ara no veu la lleona, però l'olora, i sap que la lleona també l'olora a ella.
Les zebres som unes escaladores mediocres, però els lleons són penosos. En cas d'emergència, busca l'empara de pedres i rocams.
Quan la zebra surt de la malesa el terreny es torna escabrós. Normalment el defugiria. En aquestes circumstàncies, tira amunt per una elevació granítica. Els cascs ressonen quan trepitgen les roques netes d'herba. La façana és irregular, plena de traus i petits abismes. Amunt, amunt!
La lleona gruny de disgust, odia els espais trencats i verticals. I tanmateix, no s'atura. Salta de pedra en pedra amb un estil de granota. Aquella mirada, obsessivament concentrada en la zebra, ara ha de dividir-se. Primer enfoca la pedra on vol anar a parar, calcula, salta, alça els ulls per localitzar la zebra i torna a buscar la següent superfície. La zebra topa amb un ramat de cabres africanes que s'esvaloten, fugen i la increpen.
Abandona el rocam. Les pedres li han desfet les articulacions. L'aire que respira li crema els pulmons. Les cuixes li tremolen d'angoixa i de fatiga. La seva última esperança és que ara corre per espais oberts i la lleona encara està entretinguda baixant les roques. Això li permet guanyar terreny.
No. Només és un miratge. Quan la bèstia toca terra, accelera i redueix les distàncies a una velocitat prodigiosa. La zebra sap que tot s'acaba, i ho sap perquè mai ha tingut un pensament tan lúcid com el que avui l'assalta: mai s'havia parat a pensar que les zebres han sobreviscut milions d'anys a la sabana, i s'han reproduït, i han prosperat, en efecte. Però els lleons també.
Filla, si estàs desesperada, quan notis l'alè mortal a la cua, no et rendeixis. Juga-t'ho tot. Busca un riu i llança-t'hi de cap. És possible que et devori el cocodril. Però si no ho fas és segur que et matarà el lleó.

Un riu! Un riu! Però on són els rius, a la sabana? N'hi ha molt pocs i duen molt poc cabal. I ves per on, quina sort! Just davant seu li barra el pas un corrent d'aigua. Ni tan sols s'atura per descobrir morros de cocodril. Tant se val. S'hi capbussa. Mou les potes, treu el cap, inhala un oxigen que bull. Avança cap a l'altra banda amb una lentitud desesperant. Quan hi és, el fang brut de la riba fa que llisqui i es torni a submergir. Clava dues peülles al fang, s'hi ancora. Es dóna impuls. No es pot creure que hagi aconseguit sortir.

La zebra ha escalat fins terra ferma. Respira, defallida i atrotinada. Mira enrere i, oh, horror! La lleona fa servir arbres caiguts i la punta de roques mig submergides per creuar el riu a salts, més o menys com quan era al rocam.
És el final. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare. Esgotada, no pot córrer més enllà d'un trot penós. Xopa, el pes de l'aigua es converteix en un llast. La lleona gairebé ha franquejat el riu. En un instant serà carronya.
La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, mig coixa i guenya? A més, la zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot, que no és gaire.
Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen amb la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu, ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.
L'esgotament s'ha esvaït en un tres i no res. Ara la zebra s'allunya de la tragèdia fent ziga-zaga i amb uns saltironets de gasela, àgils i amanerats. És feliç, sí. Perquè avui s'ha mort una zebra, però la zebra morta no és ella. L'endemà, davant de les altres zebres, plorarà de llàstima. I serà un plor sincer. Però ella és viva. Viva. I ha après la lliçó suprema de la sabana, que transmetrà a la seva filla.
I aquesta lliçó no té res a veure amb els lleons. Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.

FONT: Albert Sánchez Piñol, Tretze tristos tràngols

EL PERFET D’INDICATIU

Diem que un temps és perfet quan ens referim a una acció acabada i anterior a una altra que prenem com a punt de referència:

Aquest matí he esmorzat molt i ara no tinc gaire gana.
(situació anterior)         (punt de referència)

Utilitzem el perfet d’indicatiu per referir-nos a una acció acabada que situem dins un període de temps que arriba fins al present (Aquest matí he esmorzat molt i ara no tinc gaire gana). També fem servir el temps perfet per expressar el resultat actual d’una acció que s’ha iniciat anteriorment (D’un temps ençà, els costums socials han canviat molt).

El perfet d’indicatiu es forma amb el present d’indicatiu del verb haver i el participi del verb que es conjuga:

cantar	perdre	dormir
he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat	he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut	he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

7. Conjuga el PERFET D’INDICATIU dels verbs: Estudiar, Témer i Partir
8. Escriu els participis dels següents verbs en l’apartat que li corresponga. Fixa’t bé al grup que pertanyen:

Fer, dir, dur, escriure, traure, morir, suspendre, admetre, remetre, prometre, entendre, imprimir, beure, moure, deure, creure, caure, viure, nàixer, merèixer, créixer, conviure, correspondre, respondre, pondre, veure, compondre, resoldre, moldre, dissoldre i absoldre.

1. PARTICIPI en –t: fet
2. PARTICIPI en –és: suspès,
3. PARTICIPI en – gut: begut,
4. PARTICIPI en – scut: viscut,
5. PARTICIPI en – st: correspost,
6. PARTICIPI en –lt: resolt
1. Els participis tenen flexió de gènere i nombre, és a dir, poden estar en masculí o femení i en singular o plural. Escriu una oració amb cadascun dels verbs de l’exercici anterior però cada vegada que canvies de verb has de canviar de gènere i de nombre. Fes com en l’exemple:

He fet l’exercici.

L’ha dita molt bé.

Els hem duts a casa.

Les han escrites hui pel matí.

10. EXPRESSIÓ ESCRITA: Imagina que estàs en l’habitació d’un hotel després de passar un dia turístic en la ciutat que més t’agrade. Escriu un correu electrònic, d’unes 100 paraules, contant-li a un amic o una amiga tot allò que has fet durant el dia. HAS D’USAR EL PERFET D’INDICATIU.
11. EXPRESSIÓ ESCRITA: Prepara una exposició oral d’uns 45 segons on expliques, usant el PRESENT D’INDICATIU, com és el teu dia a dia.
12. LES PERÍFRASIS VERBALS D'OBLIGACIÓ les usem per a formular normes, regles i instruccions. Fixa't com es formen i completa la taula que se te proposa.
    PERÍFRASIS D'OBLIGACIÓ

    INFINITIU	PERSONALS		IMPERSONALS
    	Haver de + Infinitiu	Caldre que + Subjuntiu	Haver-se de + Infinitiu
    tirar	Has de tirar el fem	Cal que tires el fem	S'ha de tirar el fem
    llegir
    fregir
    Servir
    Corregir
    tocar
    alçar
    pujar
    viatjar
    témer
    prometre
    escriure
    encendre
13. Un amic o una amiga et demana poder ocupar una habitació que tens lliure a casa. Ho consultes amb els teus pares i els sembla bé que ho faça si compleix el següent decàleg (l’has de fer utilitzant Perífrasis d’obligació).