sessió 1 (setmana del 23 al 27 de març)
1.
EL
TAMBORINER MÀGIC (Gianni Rodari, Contes
per a jugar)
Hi havia una
vegada un tamboriner que tornava de la guerra. Era pobre, només tenia el
tambor, però malgrat tot estava content perquè tornava a casa després de tants
anys fora. Se l’escoltava tocar des de lluny: tampatantam,
tampatantam...
Caminant i
caminant es va trobar amb una velleta.
-
Bon soldat, no em
donaries una monedeta?
-
Senyora, si en
tinguera, li’n donaria dues, fins i tot una dotzena. Però no en tinc.
-
N’estàs segur?
-
M’he regirat les
butxaques durant tot el matí i no n’he trobada cap.
-
Mira’t altra vegada,
mira’t bé.
-
En les butxaques?
Miraré per donar-li gust. Però n’estic ben segur que... Vaja! Què és açò?
-
Una moneda. Has vist
com en tenies?
-
Li jure que no ho
sabia. Quina meravella! Tinga, li la done de mot bona gana perquè la deu
necessitar més que jo.
-
Gràcies soldat –va
dir l’anciana-, i jo et donaré una cosa a canvi.
-
De veritat? Però no
vull res.
-
Sí, vull donar-te un
xicotet encanteri. Serà este: sempre que redoble el teu tambor tots hauran de
ballar.
-
Gràcies, senyora. És
un encanteri verdaderament meravellós.
-
Espera, no he acabat:
tots i totes ballaran i no podran deixar de fer-ho fins que no pares de tocar.
-
Magnífic! Encara no
sé que faré amb ell però em sembla que em serà molt útil.
-
Et serà utilíssim.
-
Adéu, soldat!
-
Adéu, senyora!
I el soldat va
reprendre el camí per regressar a casa. Caminant i caminat... De sobte li
eixiren tres bandolers del bosc.
-
La bossa o la vida!
-
Per l’amor de Déu!
Agafeu tot el que vulgueu. Però ja us dic que la porte buida.
-
Mans en l’aire o eres
home mort!
-
El que vostés diguen,
senyors bandolers.
-
On portes els diners?
-
Si per mi fora els
portaria, fins i tot, en el barret.
Els lladres
miraren en el barret però no trobaren res.
-
Si per mi fora els
portaria, fins i tot, en les orelles.
Els roders li
miren les orelles però no troben res de res.
-
Ja us dic que els
tindria inclús en la punta del nas, si en tinguera.
El bandits
li’l miren, busquen, furguen. Com era d’esperar no hi troben res, ni tan sols
un xicotet cèntim.
-
Eres un miserable
–digué el cap dels bandolers-. Paciència. Ens emportarem el tambor per a tocar
una miqueta.
-
Agafeu-lo –va
sospirar el soldat-; em sap greu separar-me d’ell perquè m’ha fet molta
companyia durant molts anys. Però si realment el voleu...
-
El volem.
-
Em deixaríeu tocar un
poquet abans de què se l’endugueu? D’esta manera us mostre com es fa, eh?
-
Doncs clar, toca un
poc.
-
Això, això –digué el
tamboriner-, jo el toque (tampatantam,
tampatantam...), i vosaltres balleu!
I hi havia de
veure’ls ballar a eixos tres desgraciats. Semblaven tres osos de fira. En un
principi es divertien i no paraven de riure’s i fer bromes.
-
Vinga, toca més fort!
-
Ara la polca!
-
Ara toca una masurca!
Però a mesura
que passava el temps començaren a bufar. Intentaven parar-se i no ho
aconseguien. Estaven cansats, sufocats, els feien mal els peus i el cap, però
l’encanteri del tambor els obligava a ballar, ballar, ballar...
-
Socors!
-
Balleu!
-
Pietat!
-
Balleu!
-
Misericòrdia!
-
Balleu, balleu!
-
Prou, prou!
-
Puc quedar-me el
tambor?
-
Queda-te’l... no em
volem saber res de bruixeries...
-
Em deixareu en pau?
-
Farem tot el que
vulgues, però deixa de tocar, per favor!
Però el
tamboriner, prudent, només no va parar quan els va veure caure al sol sense
forces i sense alé.
-
Així m’agrada, ara no
hi podreu perseguir-me!
I sense badar
un segon va marxar corrents d’aquell lloc. De tant en tant, per precaució, feia
algun que altre colpet al tambor. I immediatament es posaven a ballar les
llebres en els seus caus, els esquirols sobre les branques, els mussols en els
nius...
I sense perdre
un pas ni un segon, el bon soldat caminava i corria, per arribar a sa casa...
Com els
enllaços de les activitats no funcionen us els adjunte ací.
DICCIONARI
NORMATIU VALENCIÀ: http://www.avl.gva.es/lexicval/
ONOMATOPEIES:
https://www.cdlpv.org/fitxes/onomatopeies/
PEL·LÍCULA:
https://www.youtube.com/watch?v=oHEpkNwSAYs
ACTIVITATS
Llig amb atenció el conte anterior
i realitza les següents activitats. Les activitats les has de realitzar en la
llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en negre i
contestar en blau.
1. Resumix el conte amb
les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).
2. Com has pogut comprovar
el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne
tu un (60 paraules).
3. En el conte apareixen
tres personatges, els bandolers, que volen robar el tamboriner. Al llarg de
tota la història el narrador es refereix a ells de diferents maneres. Quines
són? Quin nom reben les paraules que, malgrat ser diferents, tenen el mateix
significat?
4. Escriu tres paraules
sinònimes per a cada mot de la taula:
savi
|
gran
|
olor
|
aprovar
|
suspendre
|
5.
Una onomatopeia,
segons els DNV, és la Paraula
que imita o recrea el so de la cosa o l'acció a què fa referència. En la història en
trobem una, quina és? A què fa referència?.
7.
Escriu
tots els verbs que apareixen en el primer paràgraf i digues a quin temps verbal
pertanyen.
8.
Conjuga
els verbs de la graella en IMPERFET D’INDICATIU
RENTAR
|
ADMETRE
|
CÓRRER
|
EIXIR
|
9.
Copia
en una columna totes les paraules que apareguen al text que fan referència a
parts del cos humà. Fes una columna al costat canviant-les de nombre.
Mans Mà
10.
Per
acabar et deixem, en aquest enllaç, una pel·lícula muda
curteta. Esperem que t’agrade. No cal que copies l’enunciat: només has de
mirar-la!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada