Sessió 2: Setmana del 23 al 27 de març
2. PINOTXO L’ASTUT
Hi havia una
vegada Pinotxo. Però no el del llibre de Pinotxo, altre. També era de fusta,
però no era el mateix. No l’havia fet Gepeto, s’havia fet ell sol.
També ell deia
mentides, com el famós nitot, i cada vegada que les deia se li feia el nas més
llarg de manera molt visible, però era altre Pinotxo: tant se li allargava el
nas que, a més d’espantar-se, plorar, demanar ajuda a la Fada, etc, agafava un
ganivet, o serra, i es tallava un bon tros de nas. Era de fusta, no? Així que
no podia sentir dolor.
I com deia
moltes mentides i a totes hores, en poc temps es va trobar la casa plena de
trossos de fusta.
-
Que bé –digué- , amb
tota esta fusta vella em faré els mobles, me’ls faig i estalvie les
despeses del fuster.
Com que era
molt hàbil es posà a treballar i es feu el llit, la taula, els armaris, les
cadires, els prestatges per als llibres, un banc. Quan estava fent un suport
per posar la televisió es va quedar sense fusta.
-
Ja sé –digué-, he de
tir una mentida-
Va eixir al
carrer i buscà la primera persona que passara. Era un home que venia al trot
per la vorera, un homenet de camp, d’eixos que sempre arriben tard a agafar el
tren.
-
Bon dia. Sap que té
vosté molta sort?
-
Jo? Per què?
-
Encara no s’
assabentat?! Ha guanyat cent milions en
la loteria, ho ha dit la ràdio fa cinc minuts.
-
No és possible!
-
Com que no és
possible...! Perdone, vosté s’anomena...?
-
...Robert Bislunghi.
-
Ho veu? La ràdio ha
dit el seu nom, Robert Bislunghi. I en què treballa?
-
Venc embotits,
quaderns i bombetes en Sant Jordi de Dalt.
-
Aleshores no hi ha
cap dubte: és vosté el guanyador. Cent milions. El felicite molt
sincerament....
El senyor
Bislungi no sabia si creure-s’ho o no, però estava molt emocionat i va haver
d’entrar a un bar a beure un got d’aigua. Només després d’haver begut se’n
recordà que mai havia comprat loteria i, per tant, hi havia una greu
equivocació. Però Pinotxo ja havia tornat a casa content i la mentida li havia
allargat el nas en la mesura justa per fer l’última pota del moble.
Serrà, clavà, passà paper de vidre i el va pintar. Un suport de televisió com
el que havia fet, de comprar-lo, ben bé li haguera costat cinquanta-cinc euros.
Havia fet un bon estalvi.
En acabar de
deixar ben neta i ordenada la casa va decidir dedicar-se al comerç.
-
Vendré fusta i em
faré ric.
I,
efectivament, era tan ràpid per a dir mentides que en poc temps era amo d’un
gran magatzem amb cent obrers treballant i dotze comptables fent els comptes.
Es va comprar quatre automòbils i dues autopistes. Les autopistes no li servien
per passejar sinó per transportar la fusta. L’enviava inclús a l’estranger, a
França i a Burlàndia.
I mentida va i
mentida ve, el nas no es cansava de créixer. Pinotxo cada vegada es feia més
ric. El seu magatzem ja tenia més de tres mil cinc-cents setanta-dos obrers i
quatre-cents vint-i-tres comptables fent els comptes.
Però a força
de dir mentides se li esgotava la fantasia. Per trobar-ne una nova havia
d’anar-se’n a escoltar les dels altres i copiar-les: les dels grans i les dels
menuts. Però no eren mentides amb molta classe i només li feien créixer el nas
uns quants centímetres cada vegada.
Aleshores
Pinotxo es va decidir a contractar un suggeridor
per una nòmina acceptable. Este passava huit hores al dia en la seua
oficina pensant mentides i escrivint-les en fulls que després lliurava al seu
cap:
-
Diga que vosté ha
construït la cúpula de Sant Pere.
-
Diga que la ciutat de
Forlimpopoli té rodes i pot passejar-se pel camp.
-
Diga que ha anat al
Pol Nord, ha fet un forat i ha eixit pel Pol Sud.
El suggeridor guanyava prou diners, però
per la nit, de tantes mentides que havia creat, li feia mal el cap.
-
Diga que el president
de França és el seu oncle.
-
Que els elefants no
dormen ni drets ni tombats, sinó que ho fan recolzant-se sobre la trompa.
-
Que el riu Túria està
cansat de desembocar en la Mediterrània i ara vol fer-ho en l’Oceà Atlàntic.
Pinotxo, ara
que era ric i súper ric, ja no es serrava ell el nas: ara li ho feien els
obrers especialitzats, amb guants blancs i amb una serra d’or. El
patró pagava dues nòmines a estos obrers: una pel seu treball i altra per a què
no digueren res. Algunes vegades, quan la jornada havia sigut especialment
fructífera, també els convidava a un got d’aigua mineral.
ACTIVITATS
Llig amb atenció
el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de
realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en
negre i contestar en blau.
1. Resumix el
conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).
2. Com
has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).
3. En
el conte pots trobar cinc paraules subratllades. Totes elles acompanyen a un
substantiu i indiquen una qualitat del mateix. Quina és la categoria gramatical a la que pertanyen estes paraules
subratllades?
4. Flexiona
en gènere i nombre les paraules subratllades:
Masculí
singular
|
Femení
singular
|
Masculí
plural
|
Femení
plural
|
|
Vella
|
|
|
|
Justa
|
|
|
|
acceptable
|
|
|
|
|
Especialitzats
|
|
|
|
blancs
|
|
5.
Fes
una llista de 10 substantius i escriu-los a cadascun 3 adjectius.
6.
La majoria dels verbs
del conte estan en IMPERFET D’INDICATIU i et
proposem que tornes a escriure els dos primers paràgrafs fent ús del temps
PRESENT D’INDICATIU. Hi haurà alguns verbs que no podràs posar-los en este
temps i hauràs de fer ús del que millor s’adapte a la història. La cosa
començaria així: Hi ha un ninot de nom
Pinotxo. Però no el del llibre de Pinotxo, altre. També...
7.
Repassa
en la teua llibreta la conjugació del PRESENT D’INDICATIU dels verbs de la tercera
conjugació. Fixa’t en les dues formes de fer-ho segons els verbs ho facen de
forma pura o incoativa. Conjuga el verb BULLIR (pur) i el verb ASSENTIR
(incoatius
8.
En el text trobem la
paraula fusta i la paraula fuster. Quin
significat tenen?
9.
Per formar el nom de
les professions unim sufixos al nom o verb d’on deriven. D’aquesta manera de fusta fem fuster o fustera. Escriu el nom de les professions amb
els sufixos que et proposem en la graella:
-er / -era
|
Fuster-
fustera
|
|
|
|
-ista
|
dentista
|
|
|
|
-dor / -dora
|
Pescador-
pescadora
|
|
|
|
-ant /-ent
|
vigilant
|
aprenent
|
|
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada