Sessions 1 i 2: del 27 al 30 d'abril
6.
EL FLAUTISTA I ELS AUTOMÒBILS (Gianni Rodari, Contes per a jugar)
Hi havia una
vegada un flautista màgic. És una vella història, tots la
coneixen. Parla d’una ciutat envaïda per ratolins i d’un jovenet que,
amb la seua flauta encantada, portà a tots els ratolins a què
s’ofegaren en el riu. Com l’alcalde no volgué pagar-li, tornà a fer sonar la
flauta i s’emportà a tots els xiquets i totes les xiquetes de la ciutat.
Aquesta
història també tracta d’un flautista: igual és el mateix o igual no ho és.
Esta vegada
ocorre en una ciutat envaïda pels automòbils. Ocupaven els carrers, les
voreres, les places, les porteries. Els automòbil estaven per tot arreu:
xicotets com caixetes, llargs com barcos, amb remolc, amb caravana. Hi havia
automòbils, camions, furgonetes. Hi havia tants que els costava molta feina fer
desplaçaments, es colpejaven, es feien malbé els parafangs, es trencaven els
para-xocs, s’arrancaven els motors. I n’arribaren a ser tants que els quedava
lloc per a moure’s i es quedaren quiets. Per això la gent va haver de començar
a anar caminant. Però no resultava fàcil, amb els cotxes que ocupaven tot
l’espai disponible. Calia fer-los la volta, passar-los per dalt, passar-los per
sota. I des què es feia de dia fins que
es feia de nit s’escoltava: - Ai! Era un
vianant que s’havia pegat un colp contra un capó . –Ui!, -Ui! Ara es tractava
de dos vianants que s’havien topat mentre s’arrossegaven per sota d’un camió.
Com és lògic, la gent estava completament enfurida.
- Ja n’hi ha
prou!
- Cal que fem
alguna cosa!
- Per què
l’alcalde no pensa en alguna solució?
L’alcalde quan
escoltava aquells comentaris i protestes rondinava: - Pensar, pense. Ho pense
durant tot el dia. Li pegue voltes a la perola fins i tot el dia de Nadal. El
que passa és que no se m’ocorre res. No sé què he de fer, què dir, ni en quin
lloc amagar-me. I el meu cap no és diferent als dels altres.
Un dia es
presentà en l’alcaldia un estrany jovenet. Portava una jaqueta de pell de
borrego, avarques en els peus, una gorra en forma de con amb una enorme cinta.
Bo, que semblava un gaiter. Però un gaiter sense gaita. Quan demanà ser rebut
per l’alcalde, la policia li va dir:
- Deixa’l
tranquil, no té ganes d’escoltar serenates.
- Però no tinc
la gaita.
- Pitjor
encara. Si ni tan sols té una gaita, per què l’ha de rebre el senyor alcalde?
- Diga-li que sé com pot alliberar la ciutat dels
automòbils.
- Com? Com?
Escolte, marxe, que ací no s’accepten certes bromes.
- Anuncie’m a
l’alcalde, li assegure que no se n’arrepentirà.
Tant va insistir
que l’agent de policia el va haver d’acompanyar davant de l’alcalde.
- Bon dia,
senyor alcalde.
- Sí, resulta
fàcil dir bon dia. Per a mi només serà un bon dia quan...
- La ciutat
quede lliure d’automòbils? Jo sé la manera de fer-ho.
- Tu? I qui
t’ha ensenyat? Una cabra?
- No importa
qui haja sigut el meu mestre. No perd res per deixar-me que ho intente. I si em
promet una cosa àbans de demà li desapareixeran tots els maldecaps.
- A veure, què
els que he de prometer-te?
- Que a partir
de demà els xiquets i les xiquetes podran jugar en la plaça major, i que
disposaran de cavallets, engronsadores, tobogans, pilotes i catxerulos.
- En la plaça
major?
- En la plaça
major.
- I no vols
res més?
- Res més.
- Aleshores,
et done la meua paraula! Quan comences?
-
Immediatament, senyor alcalde.
- Vinga, no
perdem un minut..
L’estrany jove
no va perdre ni tan sols un segon. Es va posar la mà a la butxaca i va traure
una xicoteta flauta, tallada d’una branca de morera. I allí, en el mateix
despatx de l’alcalde, començà a tocar una estranya melodia. Va eixir tocant
fora de l’alcaldia, creuà la plaça, es va dirigir al riu..
I en un tres i
no res...
- Mireu! Què
fa aquell cotxe? S’ha posat en marxa sol!
- I aquell
també!
- Ie! Si
aquell és el meu! Qui m’està robant el cotxe? Al lladre! Al lladre!
- Però no veu
que no n’hi ha cap lladre? Tots els automòbils s’ha posat en marxa...
- Agafen
velocitat... Corren...
- On aniran?
- El meu
cotxe! Para, para! Vull el meu cotxe!
Els cotxes
corrien des de tots els punts de la ciutat, amb un inaudit estrèpit de motors,
tubs d’escapament, clàxons, sirenes... Corrien, corrien sols.
Però si es
prestava atenció, s’havia escoltat sota un estrèpit, encara més fort, més clar
a l’oïda: el so de la flauta, la seua estranya melodia...
ACTIVITATS
Llig amb atenció
el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de
realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en
negre i contestar en blau.
1. Resumix
el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).
2. Com
has pogut comprovar, en esta història la seua estructura està incompleta perquè
falta el desenllaç . Escriu-ne tu un
(60 paraules).
3. Les
altres dues parts de l’estructura de la narració són: Introducció i nus. Digues
on comencen i acaben cadascuna d’elles.
4. Al
llarg del conte apareix molt de lèxic referent a l’automòbil. Ajuda’t d’aquest enllaç:
per conéixer tots els significats i, després, escriu deu oracions amb deu paraules d’eixe lèxic. Recorda que
totes les oracions tenen un verb, un subjecte (qui fa l’acció del verb) i un
predicat (on el verb és el nucli i s’expressa el que fa el subjecte)
5. Quan
el flautista es presenta en l’alcaldia, l’autor fa una breu descripció d’ell
però de l’alcalde no en fa cap. Com t’imagines que és? Descriu-lo amb unes quaranta paraules (recorda que per a fer
descripcions s’usen molt els verbs copulatius: ser, estar, semblar i paréixer).
6.
Saps que signifiquen
estos mots que apareixen en el conte: cavallets,
engronsadores, tobogans, pilotes i catxerulos. Busca el seu significat i
definix-los amb un xicotet dibuix.
7.
Segons on està la
síl·laba tònica d’una paraula les classifiquem en agudes, planes i esdrúixoles.
Explica com és cada una d’estes
paraules i escriu cinc exemples de cadascuna.
8.
Recordes les regles
de l’accentuació en valencià? Escriu-les
9.
En el primer paràgraf
trobaràs sis paraules subratllades. Explica
per quin motiu porten accent gràfic o per quin motiu no el porten.
10.
Com a desena
activitat et proposem veure el Musical: L’aneguet
lleig. L’activitat servirà de segona sessió de la setmana. Si en vore’l, et
ve de gust, pots escriure una breu nota sobre l’obra: un resum, una opinió, la
descripció d’algun personatge, una recomanació.... i l’envies per correu
electrònic al teu professor (aquesta activitat és voluntària). Disfruta ací d'un dia de teatre
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada