Sessió 1 i 2: del 18 al 24 de maig
8.
QUAN A MILÀ VAN PLOURE BARRETS (Gianni Rodari, Contes per a jugar)
Un matí, a
Milà, el comptable Bianchini anava al banc enviat per la seua empresa. Era un
dia preciós, no hi havia ni una miqueta de boira; fins i tot es veia el cel, i
en el cel, també es veia el sol; una cosa excepcional en el mes de novembre. El
comptable Bianchini estava content i mentre caminava anava cantant per a ell
mateix: “Però quin dia més bonic, quin dia tan bonic, quin dia tan bonic,
realment és bonic i bo...”
Però, de
sobte, es va oblidar de cantar, es va oblidar de caminar i es va quedar allí,
amb la boca oberta, mirant l’aire, per la qual cosa altre vianant va
entropessar amb ell i li va cantar les quaranta:
- Eh, vosté,
què fa ahí plantat mirant els núvols? Per què no mira per on camina?
. Però si jo
no camine, estic quiet... Mire.
- Mirar què?
Jo no puc anar perdent el temps. Mirar on? Eh? Oh?! Ai mare!
- Ho veu, que
li sembla?
- Però això
són... són barrets...
En efecte, del
cel blau queia una pluja de barrets. No un sol barret, que podia estar
arrossegant el vent d’un costat a altre. No sols dos barrets que podien
haver-se envolat d’una parade del mercat. Eren cent, mil, deu mil barrets els
que anaven pel cel volant. Barrets d’home, barrets de dona, barrets amb ploma,
barrets amb flors, barrets d’hoquei, gorres de visera, boines, txapeles, gorres
d’esquiar... I després del comptable Bianchi i d’aquell altre senyor, es
detingueren a mirar el cel molts altres senyors i senyores, també l’aprenent de
forner, i el guarda que dirigia el trànsit en la cruïlla de la via Manzoni i la
via Montenapoleone, també el conductor del tramvia número 18, i el del 16 i
inclús el de l’1.... Els conductores i passatgers dels tramvies baixaven i miraven
al cel i tothom deia alguna cosa:
- Quina meravella!
- Sembla
mentida!
- Però, serà
per anunciar magdalenes!
- Què tenen a
veure les magdalenes amb els barrets?
- Aleshores
serà per a fer propaganda dels torrons.
- Els torrons?
No pensa més que en menjars. Els barrets no són comestibles.
- Aleshores,
són realment barrets?
- No, mire,
són rodes de bicicleta! Però es que no veu vosté el que són?
- Semblen
barrets. Però, seran barrets per posar-se’ls en el cap?
- Perdone, on
es col·loca vosté el barret, en el nas?
Poc a poc les
discussions anaren cessant. Els barrets estaven tocant terra, en la vorera, en
el carrer, damunt dels capots dels cotxes, alguns entraven per les finestretes
del tramvia, altres volaven directament a les botigues. La gent els recollia,
començava a emprovar-se’ls.
- Aquest és
massa ample.
- Prove’s
este, comptable Bianchi.
- Però eixe és
de dona.
- Doncs li’l
porta a la seua dona, no?
- Es
disfressa!
- Això mateix,
jo no vaig al banc amb un barret de dona...
- Done-me’l a
mi, que serà bo per a la meua iaia...`
- Però també
li vindrà bo a la germana del meu cunyat.
- Este l’he
agafat jo primer.
- No, primer
jo.
Hi havia gent
que eixia corrent amb tres, quatre barrets, un per a cada membre de la família.
També arribà una monja corrent; demanava gorres per als orfes.
I quan més en recollia
la gent, més en queien del cel.
Cobrien tot el
sòl públic, omplien els balcons. Barrets, gorres, gorretes, bombins, barrets de
copa, barrets de cowboy, pameles...
El comptable
Bianchini ya en tenia dèsset entre les mans i no es decidia a seguir el seu
camí.
- No tots els
dies plouen barrets, cal aprofitar-ho i fer provisió per a tota la vida, amb la
meua edat el cap ja no em creix...
- En tot cas
es farà més xicotet.
- Com més
xicotet? Què insinua? Que perdré el cap?
- Vinga,
vinga, no s’enfande, comptable; agafe
eixa gorra militar...
I els barrets
plovien, plovien... Un va caure justament en el cap del guarda
(que ja no dirigia el trànsit; total, els barrets anaven on volien):
era una gorra de general i tots digueren que això era un bon senyal i que
prompte l’ascendirien.
I després?
ACTIVITATS (estes tasques no s’han d’enviar al
professor)
Llig amb atenció
el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de
realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en
negre i contestar en blau.
1. Resumix
el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).
2. Com
has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).
3. Contesta
les següents preguntes:
a.
Quina professió té el
protagonista?
b.
On es dirigia i per
què?
c.
On es trobava el
guarda dirigint el trànsit?
d.
Fins a quants barrets
tenia a les mans el protagonista? Per què en volia tants?
e.
Com era el barret que
li caigué al guarda al cap? Què digué la gent quan ho va veure?
4. Escriu
una oració amb cadascuna de les paraules que trobaràs en la llista (si no saps
el significat busca’l al diccionari): barret, botiga, orfe, cruïlla, sòl,
trànsit.
5. El
verb CAURE pertany a la segona conjugació. Vam estudiar a classe que era un
verb prou irregular. Digues què significa i conjuga’l en els temps que
s’indiquen:
a.
PRESENT D’INDICATIU:
b.
IMPERFET D’INDICATIU:
c.
PASSAT SIMPLE
d.
PASSAT PERIFRÀSTIC
e.
PERFET D’INDICATIU
Si
no recordes com es conjugava consulta la llibreta o el DICCIONARI NORMATIU VALENCIÀ
6. Reescriu
el primer paràgraf en PRESENT D’INDICATIU i en primera persona del singular
(com si tu fores el comptable).
7. Recordes
que és un DIFTONG i un HIAT? Explica-ho amb les teues paraules.
8. Fixa’t
amb les paraules subratllades de l’últim paràgraf i indica quines són Hiats i
quines altres són Diftongs. En els diftongs has d’especificar si són creixents
o decreixents.
9. Visiona
este vídeo: EL VENEDOR DE FUM :
10. Busca
els mesos de l’any en esta sopa de lletres:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada